Normalitzar la visita a un psicòleg/oga.
La creença popular “el psicòleg/oga es per als “bojos””, es una creença totalment errònia, no es necessita estar “boig” o patir greus desordres mentals per acudir a teràpia psicològica. Tots en algun moment de la nostra vida hem de fer front a situacions que ens resulta complicat resoldre sense ajuda externa, aquestes situacions poden ser de diversa índole i no tenen perquè necessàriament estar relacionades amb grans desgràcies que provoquen un gran desequilibri emocional o malestar, la teràpia psicològica pot anar des de canviar un petit hàbit a donar solució a un problema greu de salut mental. Per altra banda tenim els pensaments, les emocions i la conducta, exercir un control sobre els nostres pensaments, les nostres emocions i la nostra conducta, no sempre es fàcil i pot ser que necessitem ajuda per gestionar-ho. Entendre el funcionament de la nostra pròpia ment i com aquesta influeix en el nostre dia a dia es una de les principals tasques que té per davant el psicòleg/oga.
El psicòleg/oga es un professional especialitzat, un científic del comportament humà que conta amb unes eines metodològiques i amb tècniques que permeten realitzar una avaluació, establir un diagnòstic (si existeix) i proposar un tractament per abordar les diferents problemàtiques o dificultats i ajudar a entendre els motius del malestar.
La societat segueix essent en certa manera reticent a acudir al psicòleg/oga i alguns dels motius que poden portar a una persona a no donar el pas estan molt relacionats amb les funcions que socialment s’atribueixen als psicòlegs/ogues i volem aprofitar aquest post per desmentir i aclarir quina es en realitat la tasca i l’acompliment d’aquesta professió.
Els psicòlegs estem acostumats a escoltar sovint que servim per escoltar, per a que la gent es desfogui, per donar consells i ajudar a les persones a que es coneguin be a si mateixes. Però en realitat cap d’aquestes funcions ha de ser l’objectiu de cap intervenció d’un bon psicòleg/oga. Si bé es cert que quan les persones venen a les nostres consultes es desfoguen i aprofiten aquell espai per dir tot allò que pensen sense por a ser jutjats i amb la seguretat de que tot el que es digui és estrictament confidencial, però existeixen maneres més econòmiques de desfogar-se, per exemple amb els amics, per tant en cap cas una consulta de psicologia ha de reduir-se a un espai de desfogament i xerrada.
Anar al psicòleg/oga mai ha de significar seure a una cadira durant una hora, explicar els nostres problemes, rebre algun consell i marxar cap a casa. Anar a un psicòleg/oga o almenys a un bon psicòleg/oga implica explicar a un professional les nostres dificultats o problemàtiques i que aquest ens proporcioni diferents tècniques o estratègies (sempre avalades empíricament) que assegurin la modificació de tot allò que ens fa perdre l’estabilitat emocional o que ens provoca malestar i millorar la nostra qualitat de vida. Anar al psicòleg/oga implica conèixer el funcionament de la ment humana, entendre quines variables son les que influeixen en el nostre benestar i aplicar les tècniques que s’han demostrat científicament efectives per treballar i modificar les diferents problemàtiques.
Llavors, ¿quan sé si haig d’anar o no al psicòleg/oga?
A Internet trobareu guies sobre quan i amb quin tipus de problemàtiques s’ha d’anar al psicòleg/oga. Des de el meu punt de vista, em resulta totalment impossible determinar quins tipus de problemes o dificultats han de ser motiu de consulta. Us preguntareu ¿Per què? Totes les persones som diferents, això implica que cadascú de nosaltres reaccionem de manera diferent davant d’un mateix esdeveniment, per això em resulta absurd parlar de quines problemàtiques poden requerir ajuda professional, donat que davant d’un mateix problema pot succeir que algunes persones requereixin d’aquesta ajuda i altres no. Lo important es saber detectar en quin moment un succés, una situació, un pensament o una dificultat incideix en la nostra vida de manera que comencen a sorgir canvis en les nostres rutines que ens fan disminuir el nostre benestar, es llavors quan no haig de tenir por a demanar ajuda. Recorda que no es necessari que succeeixi o pateixis un problema greu per a requerir ajuda psicològica.