Plantejar com explicar als més petits de cada el terrorisme, es una qüestió difícil, per que com podem explicar una cosa que ni tant sols els adults arribem a entendre? Davant d’un succés com els recentment ocorreguts a Barcelona i Cambrils, apareixen imatges, noticies constantment que inevitablement els nens/es veuran i segurament apareixeran preguntes i dubtes que com pares o adults de referència per als més petits haurem de respondre, per això a continuació us donem unes pautes per afrontar aquest tipus de situacions.
El primer punt que hem de tenir en compte, es ajustar les nostres explicacions a l’edat del nen/a i al seu nivell de comprensió, aïllar al nen/a de la noticia i de la realitat no es un comportament molt recomanable. Per explicar tot el que ha succeït, hem d’adoptar una postura de seguretat i tranquil·litat, cuidant el nostre llenguatge verbal y no verbal, hem d’evitar els detalls escabrosos i intentar impedir l’exposició constant del nen/a a les imatges sensacionalistes de molts mitjans de comunicació, però tampoc hem de mentir.
Que un nen/a pugui entendre el terrorisme, es difícil, hem d’incidir en el fet que la major part de les persones son bones i que qualsevol acte d’aquest tipus no fa referència a cap raça, ni cultura ni religió. Davant d’aquest tipus de successos solen aparèixer comentaris racistes, discursos xenòfobs o islamòfobs , i la nostre tasca en aquest àmbit ha de consistir en evitar que els nens/es puguin generalitzar la inhumanitat d’alguns pocs a qualsevol tipus de cultura, raça o nacionalitat.
Els hem de tranquil·litzar, hem d’explicar que sentir-se trist i enfadat és normal, però que no hem de tenir por, que tots els cossos de seguretat fan un treball excel·lent per protegir-nos i evitar que ens succeeixi res. Hem de fer-los entendre que a pesar de tot el que ha succeït, seguirem amb la nostra vida normal. Es normal que davant situacions així, els nens/es tinguin por i verbalitzin aquestes pors, serà llavors el moment d’explicar que no podem viure amb por, perquè això és precisament el que volen els “dolents”.
S’ha de respondre a les seves preguntes i preguntar per les seves emocions. Segurament als nens/es els sorgiran moltes preguntes al respecte, hem d’intentar respondre cadascuna d’elles sempre que sigui possible, ajustant el nostre llenguatge i sense mentir ni enganyar. És possible que sorgeixin preguntes de tipus, ens pot succeir a nosaltres? pot tornar a passar? Davant aquest tipus de preguntes, el més important és dir la veritat, sobreprotegirlos quan en realitat son actes que no podem saber ni com ni quan, encara que ens sembli la millor opció, no ho és. El millor és expressar-los que mai sabem el que pot passar, però que és difícil que suceeeixi i que hi ha molta gent treballant per a que aquest tipus de coses no passin sovint. Per altra banda, és important preguntar-los com es senten i ajudar-los a processar i identificar cada una de les emocions, donat que és possible que presentin emocions que resultin difícils de gestionar que poden arribar a convertir-se en pors, terrors nocturns…