Si tens sospites o saps a ciència certa que el teu fill pot patir o pateix un Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, has de llegir el següent article.
Què es el TDAH?
El TDAH es un trastorn neurobiologic, concretament del neurodesenvolupament, es a dir, té un origen biològic. Aquest trastorn es un dels més comuns a la infància.
El diagnòstic es més freqüent en nens que en nenes, tot i que a l’edat adulta els percentatges de prevalença son equivalents.
Símptomes del TDAH
El TDAH segueix una trajectòria de desenvolupament caracteritzada per una marcada heterogeneïtat del símptomes d’inatenció, impulsivitat i hiperactivitat. La desatenció es manifesta com una dificultat per prestar atenció als detalls, cometre errors per descuit en les tasques escolars o en el treball, problemes per persistir en les tasques que requereixen mantindre l’atenció, no escoltar el que se li diu, no finalitzar les tasques i distreure’s fàcilment per estímuls externs o interns. La hiperactivitat es caracteritza per una activitat i moviment exagerats, inquietud, incapacitat per estar assentat en situacions en les que es necessari fer-ho, verborrea i dificultat per jugar tranquil·lament. La impulsivitat s’expressa, normalment, com dificultat per guardar el torn, respondre abans d’escoltar completament les preguntes i instruccions, falta de paciència i interrupció freqüent dels demés.
Subtipus del TDAH
Es diferencien tres tipus de TDAH:
Combinat (TDAHC): presència de símptomes de desatenció i hiperactivitat/impulsivitat.
Amb predomini de dèficit d’atenció (TDAHDA): presència de símptomes de desatenció, però no d’hiperactivitat/impulsivitat.
Amb predomini hiperactiu/impulsiu (TDAHHI): predominen els símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat, però no els de desatenció.
Causes del TDAH
Els estudis de famílies amb nens bessons i adoptats informen d’una alta tassa d’heretabilitat per a aquest trastorn que es situa entre el 75% i el 80%. Així també, s’ha relacionat amb la combinació de varis gens (poligènic). Això no implica un origen exclusivament genètic sinó que apel·la, també, a les interaccions gens – medi ambient. Com a factors neurobiologics, destaquen canvis en els neurotransmissors catecolaminergics (especialment la dopamina i la noradrenalina) i alteracions dels circuits frontestriats cerebrals que sustenten les funcions executives i els centres de coordinació motora que, probablement, estan relacionades amb els símptomes del TDAH. Com a factors mediambientals destaquen els factors negatius perinatals i socioeconòmics.
Es descarten els estils educatius inadequats com a causa del TDAH, mai es fruit de causes educatives. Per tant, l’origen del TDAH es predominantment biològic tot i que l’ambient te una gran rellevància com a variable moduladora sobre el resultat, afectant a :
– La severitat dels símptomes
– La intensitat amb la que s’expressen els símptomes
– La gravetat del TDAH
– La presència de problemes associats: fracàs escolar, trastorns d’aprenentatge, negativisme…
DIFERENTS PROBLEMES O DIFICULTATS EN DIFERENTS ÀREAS
COGNITIUS
Dèficits en algunes capacitats cognitives:
– Alteració de l’atenció sostinguda (concentració durant llargs períodes de temps).
– Alteració en atenció selectiva (aptitud de concentrar-se en una tasca específica i suprimir els estímuls irrellevants distractors).
– Alteració en atenció dividida (realitzar dos tasques simultàniament).
– Alteració en la memòria de treball (capacitat per retenir temporalment en la memòria una quantitat determinada d’informació mentre es treballa o s’opera amb ella). Això pot provocar desatenció, hiperactivitat, impulsivitat i problemes socials.
– Control inhibitori deficitari (capacitat de resistir el impuls d’iniciar un comportament desitjable, així com la capacitat de no realitzar conductes automàtiques, interioritzades o habituals). Els nens amb dèficits en aquest aspecte poden tocar, parlar sense respectar el seu torn, dir coses sense pensar primer o començar una tasca abans d’escoltar les instruccions primer. Aquest es considerat el problema nuclear del TDAH, junt amb les dificultats atencionals.
– Alguns nens poden mostrar dificultats en la flexibilitat cognitiva i conductual, es a dir, en la capacitat de canviar la pròpia conducta o manera de pensar a partir del feedback de l’ambient. Els nens amb dèficits en aquests aspectes, poden cometre sempre els mateixos errors o mostrar dificultat per adaptar-se socialment o davant de les demandes de l’entorn.
– Així també, alguns nens poden mostrar dificultats d’organització i planificació. Aquests nens poden ser molt desordenats tant en les tasques escolars com en el seu dia a dia.
– Deficient autoregulació/autocontrol de les emocions.
– Dèficits en el processament de la informació temporal i inadequada estimació i control del temps.
– Dificultats d’aprenentatge (lectura, escriptura, ortografia i matemàtiques) i de rendiment acadèmic.
– Menor sensibilitat als errors.
– Dificultat en l’establiment i selecció de metes.
– Pocs hàbits d’estudi: dificultat per iniciar i acabar les tasques, dificultats en el desenvolupament de l’activitat i en les transicions i canvis de les mateixes, dificultats en els treballs en grup i en l’adquisició d’hàbits personals d’estudi.
Totes aquestes dificultats es resumeixen en un retard aproximats de 3 anys en la maduresa de les funcions executives o un pobre control cognitiu de la conducta. Poden variar notablement el seu comportament segons les característiques del context i de la tasca.
LLENGUATGE
– Retard en el inici del llenguatge.
– Dificultat en la parla.
– Discurs excessiu (parlar molt).
– Reduida capacitat per organitzar i expressar les idees.
– Dèficits en solució de problemes verbals.
– Coexistència de problemes amb el processament auditiu.
– Retard en la internalització del llenguatge.
– Baixa internalització del llenguatge com a guia del comportament. Totes les persones utilitzem el “parlar-nos a nosaltres mateixos” per guiar la nostra conducta i interioritzar normes. Els nens amb TDAH obliden coses quotidianes i canvien sovint d’activitat.
– Histories poc cohesionades, error al recordar o narrar una historia coherent.
– To de veu elevat.
– Dificultat per guardar el torn de paraula, per lo que interrompen converses molt sovint.
DESENVOLUPAMENT MOTOR
– Signes neurològics menors (lentitud o pobre coordinació motora i moviments en mirall).
– Dificultat en l’execució de seqüències motores complexes.
– Coexistencia amb el trastorn de coordinació del desenvolupament.
– Disgrafestesia (dificultat per identificar figures dibuixades sobre la pell).
FUNCIONAMENT EMOCIONAL
– Dèficits en la identificació i regulació de les propies emocions tant positives com negatives
– Dificultats per tolerar les frustracions.
– Dificultats selectives per al reconeixement d’expressions emocionals facials.
– Dificultat per donar-se compte de les conseqüències del seus actes.
– Dificultat per rebutjar conseqüències immediates o retardar la seva consecució.
– Falta d’autocontrol conductual i emocional (explosivitat).
– Dificultat per persistir en activitats avorrides i/o que requereixen molt d’esforç.
– Baixa autoestima.
FUNCIONAMENT ESCOLAR
– Conductes pertorbadores a l’aula.
– Necessitat freqüent de tutoria i reforç escolar.
– Expulsions de l’aula freqüents.
– Repeticions de curs.
– Estratègies deficients per respondre en els exàmens.
FUNCIONAMENT SOCIAL
– Dèficits en la comprensió i l’atribució social.
– Dificultats en la solució de problemes de tipus social.
– Baixos nivells de conducta prosocials, cooperació i participació.
– Elevada freqüència de conductes socials problemàtiques: impulsivitat, intromissió, agressió i hostilitat.
– Dificultats de afiliació: rebuig i aïllament social.
– Dificultat en la relació amb els pares, germans i amb la família extensa.
– Menor estabilitat en les relacions amoroses ( adults amb TDAH: majors índex de separació/ divorci).
COM PUC AJUDAR A UN NEN AMB TDAH?
El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, es un tipus de trastorn crònic, per tant estarà present sempre, tot i així existeixen diferents accions per millorar i controlar el curs del trastorn.
El tractament del TDAH en nens i adolescents te com objectiu millorar els símptomes i reduir l’aparició d’altres trastorns associats.
Els nens i adolescents amb TDAH amb repercussió moderada o greu en la seva vida diària, es recomana el tractament combinat, que inclou tractament psicològic conductual, farmacològic i intervenció psicopedagògica.
Tractament psicològic per el TDAH en nens i adolescents.
La terapia cogntiu conductual (TCC) s’ha mostrat científicament positiva per al tractament del TDAH. Consisteix en un tipus de teràpia que combina la teràpia de conducta (consisteix en identificar els factors que estan mantenint la conducta inadequada i aplicar una sèrie de tècniques per a la modificació i/o eliminació d’aquestos, combinant amb l’aplicació de tècniques per al increment de conductes positives o adequades), conjuntament es realitza un treball amb els pares a qui es proporciona un entrenament en tècniques per modificar conductes, així com estratègies de tracte i comunicació amb els seus fills i pautes bàsiques d’actuació, per altra banda es treballa la part més cognitiva (teràpia cognitiva, que consisteix en un entrenament en tècniques d’autocontrol, autoinstruccions i solució de problemes), i per últim intervenció en la part més social, proporcionant un entrenament en habilitats socials.
Tractament psicopedagògic per al TDAH en nens i adolescents
La intervenció psicopedagògica es imprescindible per al tractament combinat del TDAH, doncs comprendrà des de les intervencions encaminades a millorar el rendiment acadèmic del nen o adolescent (mitjançant la reeducació psicopedagògica) fins aquelles dirigides a la millorar de l’entorn escolar i per tant, de l’adaptació a aquest, mitjançant el contacte i les pautes recomanades per als docents que estiguin amb contacte amb el nen/a.
La reeducació psicopedagògica consisteix en un reforç individualitzat o en petits grups que es dur a terme desprès de l’horari escolar per part d’un psicòleg o psicopedagog especialitzat en el tractament d’aquest tipus de trastorns i que té com a principal objectiu minimitzar al màxim els problemes d’aprenentatge o competència acadèmica del nen, mitjançant un treball minuciós de les diferents àrees o capacitats afectes per aquest tipus de trastorn.
La reeducació psicopedagògica inclou accions encaminades a:
– Treballar els hàbits que fomenten conductes apropiades per a l’aprenentatge.
– Elaborar i ensenyar estratègies per a la preparació i elaboració d’exàmens.
– Estimulació cognitiva, especialment encaminada a la estimulació de l’atenció, la concentració i la memòria.