La major part de la població té comportaments repetitius o obsessius en algun moment de la seva vida, el que col·loquialment coneixem com “manies”, però és important distingir el que són manies del que pot ser un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC).
Tots en algun moment hem tornat on havíem estacionat el cotxe per comprovar si està o no tancat, jugadors de futbol a vegades entren al camp d’una determinada manera sempre repetitiva, Rafa Nadal efectua tot un ritual abans de qualsevol dels seus serveis, a vegades sentim una necessitat de rentar-nos freqüentment les mans … i així moltes situacions en les que podem arribar a pensar que tenim un TOC. Doncs bé, com distingir el que es realment un trastorn del que són petites manies. En primer lloc anem a definir en què consisteix un TOC:
“Simplificant la definició de TOC, podem dir que es tracta d’un trastorn caracteritzat per l’aparició d’obsessions o compulsions o ambdues coses. Les obsessions fan referència a pensaments, imatges (normalment negatius i negatives) recurrents, persistents i indesitjades i que generen en la persona que els pateix un gran malestar amb símptomes clars d’ansietat, angoixa o estrès. Per la seva part, les compulsions fan referència a les conductes o rituals que la persona porta a terme amb la finalitat de neutralitzar o prevenir el malestar provocat per els pensaments o obsessions prèvies i intentar que d’aquesta manera desapareguin”.
Les persones que pateixen un TOC tenen unes obsessions i/o compulsions que consumeixen molt temps del seu dia a dia, els genera una gran angoixa i interfereixen en la seva vida diària de manera molt significativa.
Cert és que hi ha molt poca diferencia en el contingut dels pensaments entre la població general i la gent que va a consulta a causa dels seus pensaments obsessius. Les diferencies jeuen en la freqüència dels pensaments, la seva durada, el malestar produït, la importància que la persona dóna als mateixos i l’esforç del subjecte per fer-los front. Els pensaments invasors estranys constitueixen una experiència normal que en un 2% aproximat de la població es converteixen en problemàtics i és llavors quan se’ls denomina obsessions.
Per tant, no totes les persones que tenen hàbits o rituals vol dir que tinguin un TOC, les persones amb TOC no poden controlar els seus pensaments o comportaments i com ja hem mencionat anteriorment, perden gran part del seu temps dedicant-se a neutralitzar tots aquests pensaments incontrolables. El TOC es un problema greu i molt incapacitant per això no hauríem de anomenar a qualsevol mania un TOC.
La incidència del TOC en la població general és d’un 2% aproximadament, i en moltes ocasions existeix concurrència amb altres trastorns, en el cas del TOC aquesta concurrència acostuma a ser amb la depressió (50-60%).