Característiques psicològiques de la desocupació
El treball, es en primer lloc la principal font d’ingressos que tenim la majoria de les persones per poder viure, però tenir una feina va molt més enllà d’un simple suport econòmic per mantindre una llar o treure una família endavant i tenir una vida més o menys digna. El treball es una font de benestar i equilibri psicològic i social i crea uns hàbits i rutines, rutines de les quals sempre ens queixem però que ens permeten tenir estructurat el nostre temps, ens proporcionen sensació de ser útils en algun aspecte i tenir contacte amb persones més enllà del nostre cercle familiar o d’amistat.
Estem acostumats a queixar-nos d’excés de treball, de mantenir sempre les mateixes rutines, dels nostres sous, dels companys, dels superiors … però el treball es important, es important perquè ocupa una gran part del nostre temps i ens proporciona sensació de creixement personal.
Les persones en situació de desocupació experimenten normalment repercussions negatives en molts aspectes de la seva vida. En primer lloc un desemparament econòmic difícil de portar però també repercussions emocionals, socials i psicològiques.
En aquest article ens centrarem en les característiques psicològiques de la desocupació.
Els efectes psicològics son diferents segons l’edat del desocupat, tot i que existeixen característiques comuns independentment de l’edat.
El primer efecte psicològic patit per la major part dels desocupats es el Síndrome d’invisibilitat. Consisteix en una sensació que té la persona de que “no el veuen, que no conta, que no serveix”. La desocupació pot arribar a provocar un fort sentiment d’incapacitat personal, provocant una disminució o pèrdua d’autoestima y pot augmentar la inseguretat de les persones. La persona que es troba desocupada es va aïllant dels demés i per tant les seves relacions socials i familiars es veuen sense dubte afectades. Per altra banda ens trobem davant de simptomatologia de tipus depressiu amb forts sentiments de tristesa, apatia …
En altres casos les persones desenvolupen forts sentiments de temor i preocupació que els fan mostrar una forta irritabilitat i simptomatologia ansiosa.
En funció de l’edat podem trobar les següents diferencies:
Els joves desocupats acostumen a presentar major agressivitat, poden inclús patir marginalitat per no poder seguir un ritme de vida similar a la del seu grup d’edat. Al mateix temps són més passius i pateixen major pèrdua o deteriorament del grup social i acostumen a tindre una pèrdua d’identitat professional ja que pot ser encara mai han pogut exercir una professió relacionada amb els seus estudis o amb allò que els agrada.
Pel que fa als adults desocupats, aquests mostren majors sentiments de vergonya, solen patir una primera fase de xoc on predomina la confusió i la por, i acostumen a tenir majors problemes de son, problemes familiars, major hostilitat i gran desmoralització.
La desocupació provoca així un malestar psicològic que en moltes ocasions requereix d’una atenció especialitzada orientada tant a la recerca activa de feina com a la reconstrucció de tots aquells aspectes, característiques o qualitats de la persona que s’han anat deteriorant com a conseqüència de la situació laboral patida.